|
|
|
EL PODER CURATIU DE LES PLANTES La fitoteràpia consisteix en el tractament de malalties mitjançant les plantes o substàncies derivades d’elles. Ja en la prehistòria l’home neandertal les utilitzava amb fins curatius. A més a més, ens consta que els egipcis també les usaven per a no contraure epidèmies. A la Península Ibèrica van cobrar importància gràcies als grecs i als romans, que disposaven ja d’uns llargs llistats sobre aquestes. A l’Edat Mitjana, els monjos (que disposaven de la cultura del moment) cultivaven plantes medicinals per a curar als pelegrins que passaven. Amb l’arribada de la medicina científica va caure a l’oblit el poder curatiu de les plantes medicinals, fins a unes dècades enrere, on s’han demostrat els seus efectes beneficiosos. Aproximació als estudiosos valencians en etnobotànica i medicina
Era un naturalista d’origen valencià que va dedicar la seua vida a l’estudi de la flora de distints llocs on va viatjar. La primera obra botànica de Cavanilles fou una sèrie de deu Dissertationes sobre la classe " Monadelphia " (1785-1790), que començà a publicar-se a París i acabà d'imprimir -se a Madrid. Amb la seua tornada a Espanya va rebre l’encàrrec d’estudiar les plantes peninsulars, començant per les valencianes. Va escriure diversos volums tractant espècies valencianes, americanes, filipines... La seua contribució a l’etnobotànica té una gran transcendència, tenint en compte que la càtedra d’herbes valenciana (durant el Renaixement) fou una de les més importants a tota Europa.
Arnau, nascut en València, va ser un important metge de l’època medieval. Va estudiar medicina a Montpeller i va estar al servici de la família real d’Aragó. Després va tornar a França com a mestre de medicina. Encara que li atribueixen llibres relacionats amb l’alquímia, s’ha descartat que ell siga l’autor. Vilanova va deixar una gran obra molt reconeguda que suposa una informació primordial sobre el saber mèdic clàssic, entre les quals destaquen les de la seua època a Montpeller. Un conjunt d’extensos tractats sobre la docència impartida en les Escoles de Medicina, col·leccions d’aforismes d’intenció mnemotècnica ( Parábolas de la medicación ), obres de doctrina mèdica, unes estrictament especulatives ( De humido radicale ) i unes altres que desemboquen en la pràctica (De considerationibus operis medicinae ), exposicions de farmacologia bàsica (De graduatibus medicinarum ), etc.
Doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de València , va dedicar quasi tota la seua vida a l'estudi de l'etnobotànica valenciana i, concretament, de la flora de les comarques centrals . Va escriure diversos manuals sobre el tema i va destacar com a investigador i recuperador del llegat fitoterapèutic i etnobotànic valencià. En colaboració amb el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, va publicar Meravelles de Diània , sobre nou parajes de la Comunitat Valenciana. També va escriure De la Mariola a la mar, Flora pintoresca del País Valencià i Costumari Botànic. Plantes curatives · Timó: afavoreix la digestió, augmenta l’apetit, pel dolor de gola, relaxant, per a problemes bucals, cicatritzant i antisèptica.
Ús del timó: per exemple, tomant tres tasses d’aquesta planta en infusió al dia (després de cada menjar) s’afavoreix la digestió i s’eviten els dolors d’estómac. · Sàlvia : antiinflamatòria, estimulant, antisèptica, desinfectant bucal, per a problemes respiratoris i estomacals.
Ús de la sàlvia : per exemple, per a curar les ferides, netejar-les amb compreses amb la maceració de 20 grams de fulles seques en 3/4 litres d’aigua. · Romer: per a malalties respiratòries i digestives, com a antisèptic, per a dolors musculars, bo pel cabell.
Ús del romer: per exemple, afavoreix el naixement del cabell la aplicació d’una part d’oli de romer barrejada amb dos parts d’oli d’ametlla. · Menta: per a problemes de l’aparat digestiu i de l’aparat respiratori, per a problemes bucals, com a tònic i indicada en casos de problemes nerviosos i rampes.
Ús de la menta: entre altres, per a combatre el mal alè, s’aconsella mastegar les fulles fresques de la planta o eixugar-se la boca amb una infusió d’aquesta. · Camamilla: digestiva, calmant, antiinflamatòria de la pel. Bona para rentar ferides obertes i dels ulls, per a dolors articulars i pel cabell.
Ús de la camamilla: per exemple, per als desajusts del sistema nerviós es recomana incorporar a l’aigua del bany el resultat d’una infusió d’aquestes flors ben seques. · Fenoll: pels aparats digestiu y respiratori, problemes bucals, impotència, com a tònic capil·lar, problemes de memòria.
Ús del fenoll: les friccions amb oli de fenoll resulten útils pel tractament de l’Alzheimer . · Te de roca: pel dolor d’estómac, com a sedant nerviós, per tractar la diarrea...
Ús del te de roca: tomant una infusió d’aquest te després de cada menjar s’afavoreix la digestió.
|
|
|
