ENTREVISTA  AL TÈCNIC DE MEDIAMBIENT DE L’AJUNTAMENT D’ALACANT  JUAN LUIS BERESALUZE

Des del Projecte d’Educació per a la sostenibilitat vam sol·licitar una entrevista amb el tècnic de Medi ambient de l’ajuntament d’Alacant per a parlar sobre els problemes mediambientals de la nostra ciutat. Ens va rebre el dia 3 d’abril de 2008. Vam anar-hi dos professors i quatre alumnes, dos de 2n d’ESO i dos de 1r de batxillerat. A continuació estan les preguntes que vam preparar amb tots els companys de classe i les respostes de Juan Luís Beresaluze.

1.      Quines mesures o iniciatives han estat dutes a terme pel govern municipal en el desenvolupament de l'Agenda 21 local en els últims anys?

Quan es va signar la carta d’Alborg el 1994 es van formar grups per a estudiar propostes d’acció en cinc àrees, però es va parar el 2001. Segueixen aturades les iniciatives a espera de la del fòrum de ciutat, previst a la llei de grans ciutats, però que encara no ha estat constituït.

2.      Quines mesures o iniciatives s'estan desenvolupant en l'actualitat?

Ara per ara estan en marxa les següents iniciatives:

a)      Pla estratègic general de control del cicle de l’aigua. Aquest pla pretén reutilitzar el màxim d’aigua possible (actualment s’ha arribat a un 30-35%). També pretenem evitar pèrdues i maximitzar el tractament d’aigües residuals. S’ha aconseguit que la depuradora del racó del lleó done aigua destinada a camps de golf i agricultura de les comarques de l’Alacantí i Baix Vinalopó. Tota l’aigua que reguen els camps de golf és reciclada. L’any 2005 la ciutat va rebre el premi ciutat sostenible en  el cicle de l’aigua).

b)      Pla de mobilitat sostenible que vol potenciar la utilització del transport urbà, la peatonalització, encara que siga parcial, del centre i l’ampliació de la xarxa de carril bici.

c)      Agenda 21 escolar

d)      La realització del mapa acústic de la ciutat, que es pot consultar a la web de l’Ajuntament.

3.      No hi ha informació sobre agenda 21 local a la pàgina web de l'ajuntament. No és prioritari informar als ciutadans de les iniciatives municipals en matèria de sostenibilitat a la ciutat com una eina de conscienciació ciutadana? Per què no s'hi fa?

Com ja he comentat abans, quan es va firmar la carta d’Alborg el 1994 es van formar grups per a estudiar propostes d’acció en cinc àrees, però es va parar el 2001. Segueixen aturades les iniciatives a l’espera de la constitució del fòrum de ciutat, previst a la llei de grans ciutats, però que encara no ha estat constituït.

4.      Quins són els principals problemes mediambientals de la ciutat?

El més important, el trànsit, que ocasiona contaminació acústica, atmosfèrica i ocupació d’espai. També poden esmentar la gestió de residus i neteja, la gestió de l’aigua i la manca de zones verdes. La Serra Grossa és una zona d’especial protecció urbanística, on no es pot edificar. Hi ha un projecte d’actuació per a reforestar-hi i recuperar l’espai natural.  El major problema és que la major part d’aquest espai és de propietat privada, amb molts petits propietaris. Ja hi existeix accés d’aigua depurada i està prevista una inversió de 10 milions d’euros.

5.      En comparació amb altres ciutats europees semblants a Alacant en població i extensió, en quin nivell de sostenibilitat mediambiental podríem dir que ens  trobem?

Tenim problemes semblants a altres poblacions europees. Uns indicadors són millor que altres. Però els habitants tenen una opinió positiva de la ciutat

6.      Quina relació hi ha a Alacant entre persones i vivendes?

Més o menys a 2’2 persones per vivenda; xifra parella a qualsevol altra ciutat de serveis.

7.      Forma part la ciutat d’alguna xarxa de ciutats sostenibles?

De ciutats sostenibles, no. Participem al projecte europeu URBAL, modalitat xarxa 6: medi ambient urbà.

8.      La degradació paisatgística de la franja litoral és un fet irreversible?

Sí, rotundament. Hi ha casos on han desaparegut dunes, que mai més no tornarem a veure; també resulta afectat els dipòsit de sediments. S’està intentant, amb el nou pla de conservació de la costa, preservar una franja litoral de 500 m lliure d’edificacions. En llocs on ja hi ha llicències de construcció adjudicades intentem reagrupar les cessions obligatòries de terreny disperses; així hem aconseguit 75.000 m2 al Cap de l’Horta.

9.      El model de creixement urbanístic actual d'Alacant és sostenible?

No sé què dir. Com tècnic de medi ambient diria que no, pot ser com a polític diguera que sí. Diuen que sí, jo no sé què dir. Amb la sostenibilitat hi ha una trampa: les necessitats de demà les avaluem hui, amb els nostres paràmetres, però al mateix temps creem noves necessitats amb el nostre comportament actual que caldrà avaluar amb nous paràmetres. Hauríem de parlar de sustentabilitat i no de sostenibilitat.

10.  Què pensa fer l’ajuntament d’Alacant perquè els símbols importants com el castell, el Postiguet, l’Explanada… es mantinguen en bon estat?

Tots els espais públics que tenim a Alacant tenen un programa de conservació. Per al castell tenim un estudi d’un programa de millorament que el convertisca en una zona recreativa amb més dotacions i algun museu. A l’Explanada mantenim usos habituals com la banda de música.

11.  De quina manera pot afectar o afavorir la instal.lació en el port d’Alacant del magatzem de ciment?

El port d’Alacant no és tema de l’ajuntament d’Alacant sinó de l’autoritat portuària (Ministeri de Foment), que és qui dissenya les actuacions a efectuar; l’ajuntament només dóna les llicències d’obra. Aquestes instal·lacions són bones ja que permetran efectuar descàrregues de material a cobert quan ara es fan a cel obert, amb la qual cosa disminuirà la quantitat de partícules en suspensió; és evident que són lletges, per tant caldrà estudiar-ne les dimensions perquè no afecten el perfil de la ciutat.

12.  Quants camps de golf hi ha a Alacant? Hi ha recursos d’aigua per mantindre’ls?  Es reguen amb aigua potable o de depuradora?

Al terme municipal d’Alacant hi ha 2 camps de golf (Alicante golf i El Plantío).

Recursos en tenim més que suficients; podríem mantenir 300 camps de golf com a mínim. Però el vertader problema no és eixe, sinó les construccions urbanes del voltant.

13.  Des d'un punt de vista de sostenibilitat cultural, per què no es troba entre les prioritats d'aquest ajuntament protegir i usar la llengua pròpia dels alacantins?

La llei s’ha de complir, però no es fa.