El 20 de desembre del 2002 l'Assemblea General de les nacions Unides va proclamar la dècada 2005-2014 com “Dècada d'Educació per al Desenrotllament Sostenible”. Un compromís d'aquestes característiques només es justifica per la situació d'emergència que viu el planeta: greus problemes de contaminació i degradació d'ecosistemes, esgotament de recursos, creixement incontrolat de la població mundial, pèrdua de diversitat biològica i cultural, desaparició galopant de llengües, conflictes bèl·lics terriblement destructius… És èticament necessari assumir el compromís que a través de l'educació es preste atenció a la situació del món, per a obtindre una percepció correcta dels problemes i es fomenten actituds i comportaments favorables amb l'objectiu d'aconseguir un desenrotllament sostenible.

     El concepte de “sostenibilitat” sorgeix com resultat de les anàlisis de la situació del món que pot descriure's, segons alguns autors, com una “emergència planetària” (Bybee, 19991). Podem definir Sosteniblidad a partir de la proposta formulada per l'informe de la Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenrotllament (CMMAD) que diu així : “Desenrotllament que satisfà les necessitats la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats.

     La importància donada al paper de l'educació en la presa de consciència de la situació del planeta queda reflectida en el llançament mateix de la pròpia campanya per la Dècada. Aquests són alguns dels objectius que la “Dècada de l'Educació pel Desenrotllament Sostenible” proposa dur a terme:

• Impulsar una educació solidària, superadora de tendències a actuar en funció d'interessos particulars a curt termini
• Generar actituds i comportaments responsables
• Instituir el valor de la capacitat individual i col·lectiva de contribuir a la creació d'un nou orde mundial
• Contribuir a valorar els problemes ambientals i de desenrotllament en la seua globalitat, tenint en compte les repercussions a curt, mitjà i llarg termini, tant per a una col·lectivitat concreta com per al conjunt de la humanitat i el planeta
• Evitar plantejaments parcials, centrats exclusivament en qüestions ambientals físiques
• Estendre la preocupació sobre sostenibilitat a aspectes de caràcter social i cultural
• Contribuir a respectar i potenciar la riquesa que representa tant la diversitat biològica com la cultural
• Fomentar canvis d'actitud i comportaments en camps o àrees com:

a) Consum responsable presidit per les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar)
b) Comerç just: productes amb garantia que han sigut obtinguts amb procediments sostenibles i respectuosos amb el medi i les persones
c) Activisme ciutadà i il·lustrat

     Aquests objectius, com a repte que ha d'assumir l'educació mundial, poden entendre's com a concrecions d'un nou model de pensament o cosmovisió els supòsits ideològics dels quals es fonamenten en la percepció de la unitat entre la humanitat i la biosfera. Sustentada sobre els nous enfocaments epistemològics de disciplines com la física quàntica, la bioètica, la tecnoética, la teoria de sistemes, la psicologia, aquest nou paradigma científic pressuposa el final d'una manera d'entendre la realitat basada en el domini del món i en el d'una cultura, l'occidental, caracteritzada per l'antropocentrisme, el racionalisme, el desenvolupisme, l'universalisme i la linealitat. Se situa en una perspectiva biocéntrica, intercultural, interdependent i holística que respon a la visió d'una realitat interconnectada, en xarxa, com les necessitats les societats contemporànies.

     Amb el projecte que volem dur a terme i que ací presentem, estem disposats a treballar des d'aquesta perspectiva. I contribuir modestament a la reflexió sobre el model pedagògic occidental, els seus continguts, metodologia i prioritats i, per descomptat, a treballar per sensibilitzar el nostre alumnat i la resta de la comunitat educativa en la necessitat virar la nostra mirada sobre el món cap a la sostenibilitat.

     Els quatre centres agrupats en aquest projecte partim de sensibilitats i experiències de treball semblants en les nostres comunitats escolars. En tots els centres s'han dut a terme en els anys anteriors activitats i projectes de sensibilització mediambiental: ecoauditories, aplicació d'Agenda 21 escolar, ecoescoles, hort escolar…, iniciatives que ens han permés constatar la importància que aquesta tasca educativa té per a la conservació del nostre patrimoni per a les generacions futures. Per això, hem volgut aprofundir en aquests continguts presentant un projecte sobre Educació per a un món sostenible, però que amplie el concepte de “sostenibilitat” als aspectes socials, culturals i lingüístics.

     Entre aquests últims aspectes, considerem d'especial interés en el nostre projecte el treball de sensibilització cap a la riquesa que suposa l'existència de la diversitat de llengües i de les seues cultures. A més, l'any 2008 ha sigut declarat per nacions Unides “Any Internacional de les llengües”. L'amenaça de desaparició que actualment s'estén sobre quasi la mitat de les 7000 llengües que es parlen en el món situa a la diversitat cultural en una greu posició: una llengua mor cada dues setmanes i difícilment la mitat d'aquestes 7000 llengües aconseguirà sobreviure més enllà d'aquest segle, segons informació de National Geographic Society i el Living Tongues Institute for Endangered Languages de Salem (EUA). Amb les llengües desapareix també el patrimoni cultural del que eren transmissores. Major Saragossa en Un món nou (2000) reconeix que, encara hui, la diversitat lingüística continua sent víctima de forts prejuís i de comportaments polítics que es tradueixen en la imposició de llengües oficials úniques com a garantia d'unitat en un estat, decisions i actituds que provoquen que milers de llengües estiguen en perill de mort.

     Els centres escolars de la nostra agrupació pertanyen a comunitats distants geogràficament i són culturalment i lingüísticament diverses i peculiars. Tres de les quatre llengües oficials de l'Estat Espanyol apareixen representades: gallec, castellà i català, en les seues dues formes dialectals: mallorquí i valencià. Aquest últim detall és especialment important per a trencar els prejuís i les percepcions distorsionades que els parlants d'una mateixa llengua però de diferents territoris autonòmics tenen entre ells i que són fruit del desconeixement o d'interessos “diversos”, no preocupats per la conservació d'una llengua minoritària i minoritzada. Estem segurs que el coneixement de realitats culturals tan dispars i distants i, al mateix temps tan pròximes, contribuirà a enriquir els nostres alumnes, a apreciar el tresor de la diversitat i a formar ciutadans més lliures i més cultes, perquè no es pot amar allò que no es coneix.

▲[pujar]