1r ESO: LLENGUA I LITERATURA

 Continguts bàsics: 

1. Caracterització, anàlisi i elaboració de textos narratius i descriptius, tant de forma oral com escrita..
2. La flexió verbal (pretèrit indefinit, pretèrit perfet, imperatiu, condicional), les perífrasis d'obligació; els signes de puntuació; la separació de síl·labes; els pronoms personals forts; els adjectius i els pronoms possessius; els pronoms febles; l'eix verbal del passat; el pretèrit imperfet i el pretèrit perfet perifràstic; els articles definits; l'apòstrof i la contracció; el gènere i el nombre; ús de les grafies g, j, tg, tj; els numerals cardinals; L'accentuació gràfica; els adjectius i els pronoms interrogatius.
3. Conéixer el lèxic relatiu al menjar, parts del dia, hores. Lèxic propi de la descripció física i psicològica. Conéixer el lèxic del món animal, la natura i el medi ambient.

1r ESO: LLENGUA I LITERATURA EN ELS GRUPS DE REFORÇ

Continguts bàsics:

1. La primera conjugació regular i present d'alguns verbs de la tercera incoatius i d'altres irregulars; l'alfabet; la síl·laba; accent; demostratius; possessius; la concordança; cardinals, ordinals, múltiples; locucions adverbials de situació i de direcció; algunes preposicions; usos principals de les majúscules.
2. Diferents camps semàntics sobre: els animals, parts del cos; roba, viatges, mitjans de transport , entreteniments, instruments musicals, elements i parts de la casa; el carrer;els senyals de trànsit , botigues i productes; colors; oficis i ferramentes.
3. Reconeixement i producció de textos orals narratius i descriptius.

 1r ESO. OPTATIVA: CONEIXEMENT DEL LLENGUATGE: VALENCIÀ

Continguts bàsics: 

1. Lectura, anàlisi de les caracteristiques bàsiques i producció, oral i escrita, de textos: narratius, expositius, instructius, argumentatius, conversacionals i descriptius.
2. Lectura, comprensió i anàlisi de les característiques bàsiques de textos de gèneres diferents (rondalla, auca, còmic i radionovel·la) amb posades en comú en el petit grup i en el grup classe .
3. Creació de textos literaris (cultes i populars) o no, que continguen les tècniques i els procediments lingüístics i estilístics analitzats i que siguen correctes i ben presentats.
4. Tècniques de recerca d'informació i ús adequat de les fonts bibliogràfiques a la situació comunicativa
5. Anàlisi d'altres discursos estètics (música, cinema, ràdio) i lúdics (joc) i relació/aplicació a la literatura

2n ESO: LLENGUA I LITERATURA

Continguts bàsics:

1. L'estructura textual: identificació de l'organització lògica i jeràrquica de les idees; els paràgrafs.
2. Anàlisi de les parts que conformen l'estructura dels textos de l'àmbit literari (narratiu, poètic i dramàtic) i de textos informatius de l'àmbit periodístic.
3. La narració com a gènere literari: característiques generals.
4. El teatre com a gènere literari: característiques generals.
5. Coneixement de diversos gèneres periodístics (notícies, reportatges, entrevistes, articles d'opinió,..)
6. Aplicació de la norma gramatical. Coneixement de l'eix del passat: el perfet simple i el perifràstic; coneixement de normes ortogràfiques; grafies; signes de puntuació; pronoms febles adverbials: en, hi; els signes de puntuació: el punt i seguit i la coma; coneixement de l'estructura sintàctica de l'oració: subjecte i predicat i complements.
7. Lèxic de diferents camps semàntics que permeten l'eliminació progressiva de préstecs i barbarismes.
8. Aproximació a la variació lingüística i concretament a les varietats geogràfiques del català i els trets distintius del valencià.
9. Expressió oral en valencià.

2n ESO: LLENGUA I LITERATURA EN ELS GRUPS DE REFORÇ

Continguts bàsics:

1. Anàlisi i producció de textos orals i escrits, amb organitzacions textuals diferents: formularis, programa d'activitats, fullet d'instruccions i publicitari, el cartell, la postal, la carta personal.
2. Coneixement gramatical de la llengua:
   2.1. La síl·laba, l'accent i la dièresi; identificació dels elements de l'oració i diferenciació dels complements: directe, indirecte i circumstancial; pronoms personals forts i febles de complement directe; els numerals; el present d'indicatiu de la 3a conjugació; les perífrasis d'obligació; el perfet perifràstic;el pretèrit perfet simple, el perifràstic i l'imperatiu; el futur, el pretèrit perfet perifràstic i el pretèrit indefinit; conjugació de verbs irregulars habituals; guionet; la composició; gènere i nombre; grafies : c/ç , c/qu, g/gu/gü, qu/qü, t/d,s/z, m/n, r/rr; h i l·l; x , tx , ig; j , g , tg i tj, b i v.
   2.2. Aspectes morfosintàctics.
   2.3. Aspectes lèxics. Sinònims i antònims; onomatopeies; adverbis i expressions temporals; adjectius variables i invariables; els interrogatius; els quantitatius; els possessius...

2n ESO. OPTATIVA: CONEIXEMENT DEL LLENGUATGE: VALENCIÀ

Continguts bàsics: 

1. Comprensió textos orals tant de la vida quotidiana com de caràcter més formal: converses, explicacions de classe, textos procedents de mitjans de comunicació...
2. Lectura i comprensió de textos escrits de diferent grau de formalitat: narracions literàries senzilles (faules, rondalles, contes populars...); textos informatius (notícia); textos expositius (llibres de text); textos argumentatius (anuncis, opinions en premsa...)
3. Aprenentatge i pràctica d’ortografia, gramàtica i normativa bàsica: l’alfabet, els dígrafs; S sonora//S sorda; les sil·labes i l’accentuació; l’apostrofació; l’expressió de l’obligació; els pronoms personals forts; els demostratius; els possessius i els quantitatius; adverbis de lloc i de temps; introducció als pronoms febles
4. Lectura de textos literaris de gèneres diversos: reconeixement de les convencions de gèneres literaris actuals i tradicionals (èpica, lírica, narrativa), teatre.
5. Expressió d’emocions, estats d’ànim o sentiments imitant estructures literàries senzilles.

▲[pujar]

3r ESO: LLENGUA I LITERATURA

Continguts bàsics:

1. Anàlisi i producció de textos orals i escrits que pertanyen als gèneres narratius, descriptiu, conversacionals, instructius, expositius i argumentatius.
2. Coneixement de les tècniques de la simplificació i organització de la informació: gràfics, esquemes, el subratllat, el resum, la síntesi.
3. Coneixement sobre les normes de presentació dels textos escrits: la disposició formal, la tipografia, etc.
4. Coneixement de la norma gramatical: accent i dièresi; les tres conjugacions regulars; els verbs irregulars d'ús freqüent: meréixer, nàixer... ; les perífrasis de probabilitat; els relatius; els pronoms febles; l'ortografia de les palatals, fricatives, africades, oclusives, la H ; gèneres diferents al castellà i gèneres amb doble significat; els quantitatius i els indefinits; l'oració simple i composta; coordinació i juxtaposició; tipus d'oracions subordinades.
5. Vocabulari bàsic i especialitzat que apareixe en les unitats temàtiques; processos fonamentals de la formació de paraules : derivació i composició.
6. Literatura: repàs dels diferents gèneres i subgèneres literaris. Coneixement i l'anàlisi de la literatura medieval (Els trobadors. Les Cròniques. El Misteri d'Elx), de les característiques generals de la literatura del Segle d'Or, especialment d'Ausiàs March i de la novel·la Tirant lo Blanch ); iniciació al comentari de text d'autors rellevants de la nostra literatura medieval.

3r ESO: LLENGUA I LITERATURA EN ELS GRUPS DE REFORÇ

Continguts bàsics distribuïts en quatre blocs:

1. Comunicació: comprensió i producció de textos orals i escrits ( narratiu, descriptiu, conversacional, informatiu i argumentatiu) que transmeten amb claredat i correcció les idees.
2. Llengua i Societat: la variació funcional: els registres ; els prejudicis lingüístics.
3. Estudi de la llengua: principals normes ortogràfiques, verbs regular i irregulars més usuals, pronoms personals forts i febles (substitució d'un complement), lèxic ( sinonímia, barbarismes, frases fetes), ...
4. Literatura: interpretació textos orals i escrits d' autors representatius de la nostra literatura. Es pretén que els alumnes senten que la literatura és una manifestació cultural universal que reflecteix les inquietuds i interessos de cada època i que a pesar de les distàncies temporals en l'actualitat preocupen pràcticament els mateixos temes.

PDC: DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

La programació del primer curs del PDC en el curs 2009-2010 seguirà supeditada al desenrotllament del projecte de treball presentat a la convocatòria d’ajudes als projectes d’Innovació Educativa el curs 2007-2008. Amb aquest projecte de treball pretenem oferir atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, educar en valors i desenvolupar el Currículum de Diversificació Curricular amb un projecte de treball que planteja com a tema o eix temàtic principal el següent:

Present i passat en les transformacions del paisatge urbà de la nostra ciutat: l’actual model urbanístic i conseqüències sobre el paisatge de la ciutat.

Objectius generals del projecte:

• Una major globalització de l’aprenentatge a partir d’un tema proper als alumnes: la ciutat on viuen.
• Que els alumnes valoren el nostre patrimoni històric i cultural mitjançant un millor coneixement del desenvolupament de la ciutat al llarg del temps.
• Que valoren l’aportació científica al desenvolupament de les ciutats.
• Afavorir el tractament de la diversitat dins de l’aula gràcies al treball per projectes, que permet una atenció més personalitzada a les necessitats de cada alumne i la cooperació en la consecució d’un objectiu comú.
• Educar en valors, desenvolupant normes de respecte envers els béns col·lectius i el medi ambient, així com una militància activa per a comunicar aquests valors.
• Utilització integrada a l’ensenyament de les tecnologies de la informació i la comunicació, com un mitjà de recerca d’informació i producció i publicació de resultats.

Els eixos conceptuals sobre els quals es fonamenta el projecte i sobre els quals treballarem el curs 2009-2010 són els següents:

1. Influència del desenvolupament científic i tècnic sobre les estructures de les ciutats
   A l’any de la ciència és especialment important destacar el paper que ciència i tecnologia han tingut en la transformació i evolució al llarg del temps de la fesomia i estructura de les ciutats. La construcció de grans edificis i obres d’enginyeria com ara ponts, xarxa de transports,… ha estat possible gràcies als avanços matemàtics i físics. Aquesta contribució no és una novetat del segle XX: estudiarem, per exemple, l’evolució conceptual que va suposar passar del romànic al gòtic.
2. Conseqüències mediambientals derivades de les transformacions urbanes
   Des d’un altre punt de vista, no menys important, trobem els problemes derivats del creixement dels nuclis urbans i del canvi en les formes de vida. Les conseqüències mediambientals sobre l’entorn com ara la destrucció del paisatge, urbanització massiva, pèrdua de terres de conreu, creixement del fem, augment del consum d’aigua i d’energia elèctrica...acaben afectant les condicions i qualitat de vida dels habitants dels nuclis urbans. Aquest tipus de problemes obliguen tant l’administració com els ciutadans a exigir mesures que pal·lien els efectes nocius d’aquestes formes noves de viure en societat. S’han d’imposar nous valors mediambientals per incrementar la qualitat de vida a les ciutats: habitatges ecològics, carrils bici, transport públic no contaminant, limitació en la circulació de vehicles, zones per a vianants, increment d’espais naturals
3. Coneixement de les conseqüències socials derivades de les transformacions urbanes
   L’atracció que la forma de vida urbana ha exercit sobre la població s’ha accentuat de forma considerable al llarg del segle XX i continua essent una tendència actual a nivell mundial. Aquest fenomen d’èxode rural cap a les ciutats ha provocat greus problemes: pobresa, vivenda precària, barris marginals, persones sense sostre, delinqüència i inseguretat ciutadana, immigració no integrada a la societat ...
4. Anàlisi dels serveis i infraestructures que ens ofereix la nostra ciutat
   Que una ciutat funcione és quelcom complex i la nostra vida diària depén d’aquest engranatge. Els problemes urbans afecten tota la societat, però les diferències en els serveis que la ciutat ofereix als seus habitants hi facilita o hi dificulta la vida. Per aquest motiu, l’estudi de les infraestructures existents i el plantejament i reflexió sobre les infraestructures que desitjaríem centrarà també part del treball.
5. Civisme i urbanitat
   Però com ja hem dit, aquest projecte pretén no sols reflexionar sobre les transformacions del model urbanístic de la nostra ciutat i valorar-ne l’estat actual, sinó reflexionar sobre el que significa viure en una ciutat, ser “ciutadà” amb tota la càrrega de valors cívics que el terme pressuposa. Compartir espais i béns públics significa respecte i educació, tenir cura de jardins, mobiliari, neteja dels carrers, circular a la velocitat adequada, respectar les hores de descans, no envair les voreres, respectar els passos de vianants...Tantes i tantes normes de conducta que fan difícil o agradable la nostra vida a la ciutat. Educar ciutadans cívics i responsables, exigents, preocupats i feliços de viure en una ciutat culta, neta, solidària i saludable és una meta il·lusionant per la consecució de la qual mereix treballar.

▲[pujar]

4t ESO: LLENGUA I LITERATURA

Continguts bàsics:

1. Anàlisi i producció de textos orals i escrits pertanyents als gèneres expositius (exàmens, treballs d'investigació, exposicions orals,...), argumentatius (debats, articles d'opinió, reclamacions, ...), i persuasius (mitjans de comunicació audiovisuals: el debat, la taula redona i la publicitat).
2. Coneixement de la norma gramatical: ortografia bàsica, morfosintaxi (relatius, paradigma verbal regular i irregular, pronoms, concordança, connectors, ...)
3. Lèxic: formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes; locucions i frases fetes, ...
4. Coneixement de les característiques generals, corrents estètics, gèneres i autors fonamentals de la literatura dels segles XIX i XX; mesura sil·làbica, rima i ritme, i recursos literaris.
5. Situació actual del valencià: normativització, normalització, llengües minoritzades i minoritàries; trets principals de les varietats geogràfiques.
6. Tècniques de recerca d'informació en suport informàtic (CD-ROM, Internet, etc.) i tractament informàtic de textos.

4t ESO: LLENGUA I LITERATURA EN ELS GRUPS DE REFORÇ

Al grup de reforç de 4t d'ESO també es parteix del treball comunicatiu i oral, però s'aprofundeix gradualment en la reflexió sistemàtica de la llengua i en l'escrit. En aquest nivell s'ha optat per seguir els continguts que figuren de forma específica en l'anterior apartat, però tenint en compte les necessitats educatives de l'alumnat que integra aquest grup caldrà emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims.

▲[pujar]

1r BATXILLERAT: LLENGUA I LITERATURA

Continguts bàsics:

1. -Context històric i social de cada període literari amb les característiques generals dels corrents estètics, gèneres, autors i títols més representatius: 1-Literatura medieval (trobadors, Ausiàs March, Roís de Corella; la narrativa de cavalleries: Tirant lo Blanc ; les Cròniques ; Ramon Llull i sant Vicent Ferrer; Bernat Metge; Jaume Roig i sor Isabel de Villena); 2-El Renaixement, el Barroc i el Classicisme (literatura popular: poesia, prosa i teatre, el Misteri d'Elx. Francesc Mulet i Lluís Galiana); 3- Romanticisme i Renaixença (T. Llorente, Bernat i Baldoví i Escalante); 4-El costumisme i el Realisme-Naturalisme (Narcís Oller i Àngel Guimerà).
2. Coneixement de la norma gramatical: normes d'ortogràfiques, síl·laba, diftongs, accentuació, dièresi, combinàció simple i binària dels pronoms febles, morfologia verbal, components bàsics del lèxic valencià, Nocions bàsiques de morfosintaxi: categories gramaticals, oració i enunciat i funcions sintàctiques, les estructures textuals, ...
3. Estudi i elaboració de textos orals i escrits de l'àmbit acadèmic: recensió, dissertació, comentari de text.

1r BATXILLERAT. OPTATIVA: LLENGUA I IMATGE

Continguts bàsics:

1. Relacions entre els codis comunicatius audiovisual i lingüístic: comparar i establir les relacions entre els procediments macrotextuals narratius, informativo-expositius i argumentatius als suports verbal, cinematògràfic i televisiu, ...
2. Evolució històrica del cinema com a art: les avantguardes europees, el neorrealisme europeu, l'etapa daurada de Hollywood, ...
3. Visionat i crítica dels films seleccionats: conéixer alguns dels creadors i de les obres més importants de la història del cinema (Un perro andaluz, Ninotchka, Cantando bajo la lluvia, Los pájaros, Blade Runner , ...)
4. Elaboració de comentaris de text sobre documents filmics amb coherència, cohesió i adequació.

2n BATXILLERAT

Els continguts són els següents:

1. Coneixement de les característiques dels textos informatius, argumentatius i instructius i de l'assaig literari.
2. Elaboració de comentaris de textos tot expressant-se amb coherència, adequació, cohesió i correcció gramatical.
3. Coneixement dels conceptes bàsics d'història de la llengua i de sociolingüística.
4. Coneixement dels principals moviments literaris del segle XX, especialment pel que fa al gènere assagístic.
5. Coneixement de la normativa gramatical.
6. Utilització del valencià com a llengua vehicular dins l'aula. Expressió fluïda i correcta tal i com correspon al nivell de 2n de Batxillerat.
7. Aplicació de tècniques de treball diverses als treballs acadèmics.

2n BATXILLERAT - LITERATURA UNIVERSAL

Continguts de l’assignatura Literatura Universal:

• LES LITERATURES EN L’ANTIGUITAT: El mite en la formació dels poemes homèrics; El teatre grec: la tragèdia; Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi; La Biblia i la seua repercussió literària. Lectura: SÒFOCLES, Èdip rei, ed. La Magrana.
• FORMACIÓ LITERÀRIA DE LA CONSCIÈNCIA EUROPEA (CAP AL RENAIXEMENT): L’èpica medieval; La poesia dels trobadors; El món medieval en un llibre: Divina comèdia; La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors. Lectura: DANTE, Divina comèdia(“L’Infern, cants I-VIII), ed. Proa.
• L’ENTRADA EN L’EDAT MODERNA (SEGLES XVI I XVII): La lírica petrarquista en el Renaixement i el Barroc; Teatre clàssic francés; El teatre isabelí: Shakespeare; Cervantes i els orígens de la novel·la moderna. Lectura: SHAKESPEARE, Hamlet, ed. Vicens Vives.
• IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ ROMÀNTICA, CONTESTACIÓ REALISTA: Il·lustració i Neoclassicisme; Romanticisme europeu; L’eixida del Romanticisme: la novel·la realista i naturalista; Lectura: FLAUBERT, Madame Bovary, ed. Proa.
• CRISI FINISECULAR I SEGLE XX: POESIA I TEATRE: Simbolisme i modernitat poètica: autors més rellevants; L’esperit de l’avantguarda: el Surrealisme; Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l’absurd; Lectura: BAUDELAIRE, Les flors del mal (“Spleen i ideal”), Edicions 62.
• LA NOVEL·LA EN EL SEGLE XX: Renovació narrativa de principis del segle XX: Kafka, Proust, Joyce, Thomas Mann; La novel·la nord-americana: la “Generació perduda”; La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic;Lectura: KAFKA, La metamorfosi, ed. Vicens Vives.

▲[pujar]